La nostra història - 90 anys fent pa -
La nostra història comença l'any 1929 al poble de Les Avellanes, quan en Joan Baldomà Borràs decideix comprar el forn comú del poble per dedicar-s'hi professionalment.
Abans, els veïns del poble havien decidit de fer un forn per a que tothom pogués anar a coure allí el pa. Fins aleshores la gent acostumava a fer-ho a casa. Com a encarregat hi van posar al Joan.
Primer la gent portava el pa fet de casa i només feia falta coure i amb el pas del temps el que es feia era portar la farina, a canvi d'una part, allí els hi feien el pa.
Com a dada curiosa, en aquells temps de principis de segle, a les instal·lacions del forn hi havia el únic WC del poble!
Passen els anys i el meu padrí decideix comprar el forn, ja que la costum de fer el pa a casa s'està perdent. Però unes complicacions respiratòries fan que tingui que deixar la feina del forn per anar a fer de pastor i dedicar-se a la seva passió, tocar l'acordió.
Com acordionista va lligat al Pirineu, al poble d' Arsèguel, i a la trobada d'acordionistes que si fa anualment. En el seu cap no hi ha cap possibilitat de que es pugui passar per alt cap any, fins al punt, que l'any que li fan l'homenatge a ell, en el moment de rebre el reconeixement, mor d'alt de l'escenari degut a un problema cardíac. Mor al lloc era feliç i fent el que el feia feliç.
El meu pare, que porta al negoci des de l'any 1959, és qui comença l'expansió ja que s'adona que al municipi ha marxat molta gent i que el consum de pa ha baixat molt. En aquell temps a l'obrador només s'elabora pa, coques de sucre, coques de forner, magdalenes, pans de pessic, coques de samfaina i panadons.
Es tradició que per fer els pans de pessic la gent porti els seus ous de casa, per fer les coques de samfaina i els panadons, porten la verdura i hi ha una imatge molt curiosa, que és les botelles d'oli de cada veí, amb el nom de cada casa, per a que s'utilitzi per a les seves coques o panadons.
Així arribem a l'obertura de la botiga de Balaguer, que s'obre al començament per donar sortida al pa sobrant. Però poc a poc, degut a la gran acceptació del producte, esdevé el eix principal del negoci.
Aquí hi entrem la meva germana i jo, desprès d'acabar el estudis, comencem a ajudar i poc a poc... Arribem fins als dies actuals.
Ara em arribat a Lleida, i la història continua 90 anys més tard, sense cap més formació que la tradició familiar, que la herència de fer el pa com s'havia fet sempre a les cases, seguint els mateixos processos, treballant sempre amb massa mare i coent amb llenya. Així és com generació rere generació em fet el pa.
Esperem que en gaudiu tant com ho fem nosaltres fent-ho.
És una història de tradicions, de aromes, de sabors, de lluita, de supervivència i de passió, ... que nosaltres volem continuar.
Gràcies.